Exposició

Estais todos invitados!

Poesies il·lustrades

És quan dormo que hi veig clar de J.V.Foix

És quan plou que ballo sol

Vestit d'algues, or i escata,

Hi ha un pany de mar al revolt

I un tros de cel escarlata,

Un ocell fa un giravolt

I treu branques una mata,

El casalot del pirata

És quan plou que ballo sol

Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l'era,

Em vesteixo d'home antic

I empaito la masovera,

I entre pineda i garric

Planto la meva bandera;

Amb una agulla saquera

Mato el montre que no dic.

És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l'era.

És quand dormo que hi veig clar

Foll d'una dolça metzina,

Amb perles a cada mà

Visc al cor d'una petxina,

Só la font del comellar

I el jaç de la salvatgina,

-O la lluna que s'afina

En morir carena enllà.

És quan dormo que hi veig clar

Foll d'una dolça metzina.

El llop s'en va al cinema

Esta ilustración ha sido seleccionada para participar en la exposición "De Nit" en el "Saló del llibre infantil i juvenil" de Mollerussa.

La exposición muestra 25 ilustraciones inéditas sobre ambientaciones nocturnas e imaginadas de los cuentos populares recogidos por los hermanos Grimm.

Poesies il·lustrades

de Montserrat Llorens i Baulenas

Gavina terra endins, em crida el blau
amant i, amb l'enyorança, esdevinc
la fràgil papallona que ara sóc.
M'assec a cada flor, fendeixo l'aire
i canto perquè algú s'adoni avui
que encara em resta alè, i que he vençut
la por de retrobar, de nou, la vida.

Poesies il·lustrades

A UN TAMARIU de Núria Esponellà

Cansat de doblegar-te, ara t'ajups
d'esquena a tramuntana i a la mar
que porta l'aigua amarga de les pluges.
I encara fas més fulles, cargolat
en l'eix del cos que mai no renuncia
a treure el bri tendral de cada estiu.

Poesies il·lustrades

DONEU-ME LA MAR, LA MAR de Montserrat Vayreda i Trullol

Doneu-me la mar, la mar
i, per solcar-la, la barca,
una estrella per timó,
la vela trèmula i blanca
amb lluna plena a la nit
i el sol en apuntar l'alba,
el silenci dels penyals
i l'eurítmia de l'onada,
per escalf l'or del sorral,
la doble pell de la platja;
per sentir-ne l'escalfor,
la morbidesa de l'aigua.
Doneu-me la mar, la mar
fins que em torni tota blava.

Poesies il·lustrades

PLATJA de Carme Guasch i Darné

Carrer de Mar avall, busco la lluna
de sorra horitzontal, on vida i mort
disputen el seu lloc. Sola tot d'una
estiro, al meu costat, el teu record.

Misteri de la mar i l'hora bruna
atònites de blau, de verd i d'or.
¿I tu no pots ser cert, sobre la duna
que encalla el meu vaixell de desconhort?

La nit, calladament esparracada,
aboca un devessal de fils i agulles.
Carrer de Mar amunt, entre despulles

a penes destriables, sense nom,
_ naufragis que s'enduu la garbinada _
etern, tu vius només entre tothom.