martedì 22 marzo 2011

Poesies il·lustrades


IMPRESSIONS de Vinyet Panyella i Balcells
Una ciutat pot ser un jardí tancat
l'esclat tornassolat de la neu rosa
la quietud de l'aigua
l'or de l'heura arrapada a la tardor
el silenci plàcid de la murtra
la vetlla asserenada dels xiprers
la quieta fortalesa de la pedra
el somriure de la sèquia i de la font
i l'esglai dels barrancs
la tristesa dels plàtans al passeig
el blanc lluminós i el de les ombres
el batec dels àlbers en la nit
el comiat de la calç de les façanes
l'enyorament dels patis i les tanques
la trobada des de cada mirador.
Tot això pot ser una ciutat:
arquitectura, un escenari
o la dolça plenitud d'una magrana oberta.

domenica 20 marzo 2011

Poesies il·lustrades


EXILI de Clementina Arderiu i Voltas

Si vull combatre
no vull combat;
contra qui estimo qui m'ha girat?
Poc em movia,
que ha estat el vent, amb cara
de malcontent,
que se m'enduia
fora camí:
fugint, corria
pel meu destí.
Enfredorida
cerco redós:
sóc estrangera,
com tu, com vós.
Lluny de la vinya,
lluny de l'oliu,
no sóc covarda.
Si res ho diu,
és que no em resta
prou força al cor
per a amagar-hi
l'escampadissa
i l'enyorança
del meu tresor.
La mar, tan fina,
qui la vaiés,
i aquella estesa
dels meus carrers!
Barcelonina
sóc més que mai;
¿què se me'n dóna
del clar desmai,
de les arbredes
vora el corrent?
De l'aigua dòcil
del riu, ¿què en faig,
sense la ufana
d'abril i maig
i l'aire tebi
del meu jardi?
Tu la primera
ja deus florir,
bella glicina
vora del mur;
el pi que et vetlla
callat i obscur,
sé que sospira
pel teu fullam,
mentre dins l'aire,
com en un clam,
totes les branques
visen el cel.
I la figuera
arbre de mel,
antic i nostre
i amic del mar,
veig que brotona
adelerada
per no fer tard.
Tremoladisses
clapes de sol
per tot el volt
de la palmera!
Jo la vetllava
com un infant;
cada any em deia:
"Com es fa gran!"
I m'abellia
que prosperés
amb les regades
entorn copsades
pels violers.
Gronxa, palmera,
l'aire subtil!
Ara la casa
ja m'és hostil.
T'he ben perduda!
Per sempre? No.
Em veig, un dia
de gran claror,
per l'ampla costa
dels pins pujant,
la que jo veia
de casa estant.
Amitja altura
m'he de girar:
la bella estesa
de Sarrià,
amb la cintura
dels seus jardins
i tanta rosa
negada a dins
voldrà aparèixer
davant dels ulls.
"Hola, palmera,
veges si culls
l'adéu que et llanço
del fons de mi !"
Les teves palmes
dirán que sí.

lunedì 14 marzo 2011

Expo colectiva


Amb els meus companys de curs hem il·lustrat poemes d'autores catalanes.

Es poden veure fins el 31 de març a la "escola de la dona".

mercoledì 9 marzo 2011

martedì 1 marzo 2011

Exposició de dibuixos

Esteu tots convidats!

domenica 6 febbraio 2011

martedì 21 dicembre 2010

El domador


Lo unico que aún no conseguía domar eran sus dudas...
L' unica cosa che ancora non riusciva a domare erano i suoi dubbi...