Exposició

Estais todos invitados!

Poesies il·lustrades

És quan dormo que hi veig clar de J.V.Foix

És quan plou que ballo sol

Vestit d'algues, or i escata,

Hi ha un pany de mar al revolt

I un tros de cel escarlata,

Un ocell fa un giravolt

I treu branques una mata,

El casalot del pirata

És quan plou que ballo sol

Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l'era,

Em vesteixo d'home antic

I empaito la masovera,

I entre pineda i garric

Planto la meva bandera;

Amb una agulla saquera

Mato el montre que no dic.

És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l'era.

És quand dormo que hi veig clar

Foll d'una dolça metzina,

Amb perles a cada mà

Visc al cor d'una petxina,

Só la font del comellar

I el jaç de la salvatgina,

-O la lluna que s'afina

En morir carena enllà.

És quan dormo que hi veig clar

Foll d'una dolça metzina.

El llop s'en va al cinema

Esta ilustración ha sido seleccionada para participar en la exposición "De Nit" en el "Saló del llibre infantil i juvenil" de Mollerussa.

La exposición muestra 25 ilustraciones inéditas sobre ambientaciones nocturnas e imaginadas de los cuentos populares recogidos por los hermanos Grimm.

Poesies il·lustrades

de Montserrat Llorens i Baulenas

Gavina terra endins, em crida el blau
amant i, amb l'enyorança, esdevinc
la fràgil papallona que ara sóc.
M'assec a cada flor, fendeixo l'aire
i canto perquè algú s'adoni avui
que encara em resta alè, i que he vençut
la por de retrobar, de nou, la vida.

Poesies il·lustrades

A UN TAMARIU de Núria Esponellà

Cansat de doblegar-te, ara t'ajups
d'esquena a tramuntana i a la mar
que porta l'aigua amarga de les pluges.
I encara fas més fulles, cargolat
en l'eix del cos que mai no renuncia
a treure el bri tendral de cada estiu.

Poesies il·lustrades

DONEU-ME LA MAR, LA MAR de Montserrat Vayreda i Trullol

Doneu-me la mar, la mar
i, per solcar-la, la barca,
una estrella per timó,
la vela trèmula i blanca
amb lluna plena a la nit
i el sol en apuntar l'alba,
el silenci dels penyals
i l'eurítmia de l'onada,
per escalf l'or del sorral,
la doble pell de la platja;
per sentir-ne l'escalfor,
la morbidesa de l'aigua.
Doneu-me la mar, la mar
fins que em torni tota blava.

Poesies il·lustrades

PLATJA de Carme Guasch i Darné

Carrer de Mar avall, busco la lluna
de sorra horitzontal, on vida i mort
disputen el seu lloc. Sola tot d'una
estiro, al meu costat, el teu record.

Misteri de la mar i l'hora bruna
atònites de blau, de verd i d'or.
¿I tu no pots ser cert, sobre la duna
que encalla el meu vaixell de desconhort?

La nit, calladament esparracada,
aboca un devessal de fils i agulles.
Carrer de Mar amunt, entre despulles

a penes destriables, sense nom,
_ naufragis que s'enduu la garbinada _
etern, tu vius només entre tothom.

Poesies il·lustrades

IMPRESSIONS de Vinyet Panyella i Balcells

Una ciutat pot ser un jardí tancat

l'esclat tornassolat de la neu rosa

la quietud de l'aigua

l'or de l'heura arrapada a la tardor

el silenci plàcid de la murtra

la vetlla asserenada dels xiprers

la quieta fortalesa de la pedra

el somriure de la sèquia i de la font

i l'esglai dels barrancs

la tristesa dels plàtans al passeig

el blanc lluminós i el de les ombres

el batec dels àlbers en la nit

el comiat de la calç de les façanes

l'enyorament dels patis i les tanques

la trobada des de cada mirador.

Tot això pot ser una ciutat:

arquitectura, un escenari

o la dolça plenitud d'una magrana oberta.

Poesies il·lustrades

EXILI de Clementina Arderiu i Voltas

Si vull combatre
no vull combat;
contra qui estimo qui m'ha girat?
Poc em movia,
que ha estat el vent, amb cara
de malcontent,
que se m'enduia
fora camí:
fugint, corria
pel meu destí.
Enfredorida
cerco redós:
sóc estrangera,
com tu, com vós.
Lluny de la vinya,
lluny de l'oliu,
no sóc covarda.
Si res ho diu,
és que no em resta
prou força al cor
per a amagar-hi
l'escampadissa
i l'enyorança
del meu tresor.
La mar, tan fina,
qui la vaiés,
i aquella estesa
dels meus carrers!
Barcelonina
sóc més que mai;
¿què se me'n dóna
del clar desmai,
de les arbredes
vora el corrent?
De l'aigua dòcil
del riu, ¿què en faig,
sense la ufana
d'abril i maig
i l'aire tebi
del meu jardi?
Tu la primera
ja deus florir,
bella glicina
vora del mur;
el pi que et vetlla
callat i obscur,
sé que sospira
pel teu fullam,
mentre dins l'aire,
com en un clam,
totes les branques
visen el cel.
I la figuera
arbre de mel,
antic i nostre
i amic del mar,
veig que brotona
adelerada
per no fer tard.
Tremoladisses
clapes de sol
per tot el volt
de la palmera!
Jo la vetllava
com un infant;
cada any em deia:
"Com es fa gran!"
I m'abellia
que prosperés
amb les regades
entorn copsades
pels violers.
Gronxa, palmera,
l'aire subtil!
Ara la casa
ja m'és hostil.
T'he ben perduda!
Per sempre? No.
Em veig, un dia
de gran claror,
per l'ampla costa
dels pins pujant,
la que jo veia
de casa estant.
Amitja altura
m'he de girar:
la bella estesa
de Sarrià,
amb la cintura
dels seus jardins
i tanta rosa
negada a dins
voldrà aparèixer
davant dels ulls.
"Hola, palmera,
veges si culls
l'adéu que et llanço
del fons de mi !"
Les teves palmes
dirán que sí.

Expo colectiva

Amb els meus companys de curs hem il·lustrat poemes d'autores catalanes.

Es poden veure fins el 31 de març a la "escola de la dona".

Gràcies a tots per venir!

Exposició de dibuixos

Esteu tots convidats!

L de ladrón